Un temps fantastic.

D’aquí set dies fara 10 mesos que vaig amb la meva parella, tot i que quan vam començar no ens coneixiem massa i a mi no em semblava gaire atractiu, ara em sembla la persona amb la que vull pasar la resta de la meva vida. Tot el temps que he compartit amb ell m’ha passat volant. He tingut molts bons moments i el que ens queden. Qui m’ho havia de dir, que el vaig enviar a caçar un gatet i el vaig caçar jo a ell. Espero que no canviis mai.

Era una vegada

Avui quan he arribat a casa me posat a mirar uns llibres de la E.S.O, quan he trobat un llibre de literatura castellana, l’he començat a fullejar quant la meva mirada s’ha fixat en un petit escrit :

El mundo al revés de Jose Agustín Goytisolo

Érase una vez un lobito bueno,
Al que maltrataban todos los corderos
y había también un príncipe malo,
una bruja hermosa y un pirata honrado.
Todas esas cosas había una vez
cuando yo soñaba un mundo al revés.

Aquet petit escrit m’ha fet pensar que quan contem algun conte, quant somiem, inclús quant inventem alguna historia per explicar-li a un nen, sempre o quasi sempre diem que les bruixes son lletges, els prínceps i les princeses son guapos i guapes, els pirates lladres i els pobres llops assassins de corderets.
Però això per que?
Jo crec que tot això ve del passat ja que abans les bruixes eren dolentes i les cremaven vives, els llops eren perillosos ja que vivien en estat salvatge, els prínceps i princeses tenien que ser guapos i guapes ja que si els dies lletjos o lletges et penjaven a la “orca” i els pirates no tots eren uns lladres.
Tot això ho deien per a que els nens es donessin compte del que no podien fer ni dir. El que en castellà s’anomena “moraleja”.
Sort que tot això son contes, histories, i per sort no tot es tot de l’endret ni del reves.

El significat dels noms

Ahir em vaig trobar un llibre del significat dels noms mentre rebuscaba unes claus per un calaix. Mentre el fullejava vaig pensar que estaria be posar uns quants noms per saber que volen dir, d’on provenen ( llatí,grec,hebreu,etrusca,celta...). Així que observeu, potser hi es al vostre:

• Carlos: Origen germànic, karl, significa “varon, viril, dotado de noble inteligencia” (sant 4 de novembre).

• Carmen: En llatí significa “canto,poema” pero realment esta inspirat en el monte carmelo, karm-el, que significa”viña de dios” (sant 16 de juliol).

• David: Del hebreu Dawich “amado”, que ha evolucionat en “amigo”.El ús del nom arranca en el segon rei d’Israel, vencedor de goliat. ( sant 29 de desembre).

• Juan: Prové del hebreu Yehohan, compost per l’event diví Yahueh i Hanan. Significa “Yahuen se ha complacido”. (sant 24 de juny).

• Manuel: Forma abreviada del nom hebreu: Immanuel. Significa “Dios esta con nosotros”.(sant 22 de gener).

• Laura: Nom d’origen llatí, derivat de Laurus, significa “laurel,triunfo” (Per extensió). (sant 20 d’octubre).

• Montserrat: Del català, Mont-serrat “monte aserrado”, es a dir, “en forma de sierra”. Advocació mariana de la verge de Montserrat patrona de Catalunya. (sant 27 d’abril).

• Antonio: En Roma es va intentar explicar de moltes formes el seu origen atribuint-li variats i pintorescos significats: “el floreciente” per al grec Anthos (flor), “inestimable” per anti-onios (sense preu), etc. Però realment la seva veu es molt anterior segurament etrusca, i el seu significat es totalment desconegut. (sant 13 de juny).

• Jose: Prové del hebreu Yosef compost per l’arrel verbal Yosep, significa “multiplique (dios)” “añada Dios”. (sant 19 de març).

• Lourdes: La seva forma original prové del topònim basc Lorde i significa “altura costera (sant 11 de febrer).

Benvinguts al meu nou blog

Em trasllado a Blogger ja que pel que he estat comprobant aquest te moltes més opcions que el que tenia actualment.

He passat totes les entrades aqui i logicament amb el nou pas es perdran alguns dels comentaris realitzats en aquell blog.

Antic blog

El dia dels enamorats

El proxim dimecres es el dia dels enamorats, el dia de Sant Valenti i el dia que cupido tira les seves fletxes d’amor. I com cada any una setmana abans d’aquest dia, per les revistes i botigues ho anuncien amb cors grossos i rojos per totes bandes, cors per aquí cors per allà… I per vendre mes aquest dia a la venta la colonia per a enamorar i les revistes amb piropos i dedicatories cursis d’amor, i quan tu olores la colonia, d’aquestes que et tomben de la fortor i llavors saps perque hi ha tanta gent sense parella ( sort que jo no la uso). Però en general, pareix que es un dels pocs dies que casi totes les parelles es porten bé, perque es respira amor per tot arreu. Així que regala-li alguna cosa a la teva parella i fes-la content/a. I si no en tens, regalateu a tu mateix perque tu també et tens que estimar. FELIÇ SANT VALENTI!!!

Un dia més un dia menos

Un dia més i un dia menos, això es el que jo acostumo a dir quan s’acaba el dia i com cada nit penso que demà serà un dia perfecte. Però sempre hi ha alguna cosa que no surt bé, perquè el dia perfecte no existeix. Per exemple l’altre dia sense anar més lluny em vaig aixecar i tot em va començar anar bé, inclòs les meves iaies em van felicitar, però a la tarda ja es va girar la truita i vaig acabar el dia en mal humor.
Però jo encara que se que el dia perfecte no existeix, ho segueixo pensant nit rera nit, mentre dic “un dia més i un dia menos”. Perquè la vida son 2 dies i tenim que intentar disfrutar-la, fins que arribi l’hora de dormir eternament.

Somiant ...

Fa un minut que estic viu, i el meu cor palpita i somriu fen projectes per la vida futura. Fa una hora que estic viu, no se perquè però diràs que sento les cames i els braços i encara no hi són. Vull de la meua vida una poesia eterna, que quan la visqui, l’assaboreixi i anhelar fen un somriure de felicitat. Fa un mes que estic viu, els meus ulls volen veure el color de la llum, la meua boca vol provar l’aigua, les meues mans volen tocar les flors del camp, el meu cabell vol sentir la brisa del vent, els meus dits volen tocar els ocells, tot el meu cos vol ser un ésser viu i viure una sola vida. Ja fa tres mesos que estic viu i puc moure els dits tancant i obrint les mans. Espero estimar i ser estimat. I passaven els dies i jo creixia, però va arribar el dia fosc, en que la meva mare va entrar a un hospital. Jo em pensava que era hora de néixer, però el dia era fosc, el de traurem la vida amb un acte determinat dit ABORT. Jo plorava dins la meua cèl·lula, perquè no podia veure, ni tocar tot el que vaig somiar. El meu cor començava a debilitar-se ràpidament, els meus ulls, que volien veure el color de la llum, es començaven a tancar. Amb l’últim alè de la meua vida puc dir: “Gràcies mare per haver-me deixat somiar amb una vida futura, i encara que tu no ho sabràs mai: T’estimo!!