Avui quan he arribat a casa me posat a mirar uns llibres de la E.S.O, quan he trobat un llibre de literatura castellana, l’he començat a fullejar quant la meva mirada s’ha fixat en un petit escrit :
El mundo al revés de Jose Agustín Goytisolo
Érase una vez un lobito bueno,
Al que maltrataban todos los corderos
y había también un príncipe malo,
una bruja hermosa y un pirata honrado.
Todas esas cosas había una vez
cuando yo soñaba un mundo al revés.
Aquet petit escrit m’ha fet pensar que quan contem algun conte, quant somiem, inclús quant inventem alguna historia per explicar-li a un nen, sempre o quasi sempre diem que les bruixes son lletges, els prínceps i les princeses son guapos i guapes, els pirates lladres i els pobres llops assassins de corderets.
Però això per que?
Jo crec que tot això ve del passat ja que abans les bruixes eren dolentes i les cremaven vives, els llops eren perillosos ja que vivien en estat salvatge, els prínceps i princeses tenien que ser guapos i guapes ja que si els dies lletjos o lletges et penjaven a la “orca” i els pirates no tots eren uns lladres.
Tot això ho deien per a que els nens es donessin compte del que no podien fer ni dir. El que en castellà s’anomena “moraleja”.
Sort que tot això son contes, histories, i per sort no tot es tot de l’endret ni del reves.
